Torre Baró, enclavat a les muntanyes de Collserola dins del districte de Nou Barris de Barcelona, és un barri que enfronta una situació alarmant i persistent: el robatori de cable de coure. Aquest fenomen, que ha anat en augment durant l’últim any, ha sotmès als seus residents a un estat de foscor literal, ja que els talls de subministrament elèctric són cada vegada més freqüents. Però, més enllà de l’absència de llum als carrers, els habitants de Torre Baró també lluiten contra una altra mena de foscor: l’oblit i la desatenció per part de les autoritats municipals i les companyies elèctriques.

Un barri aïllat i vulnerable

Torre Baró no és un barri qualsevol. Amb una població que no arriba als 3.000 habitants, es troba situat en un dels racons més perifèrics i aïllats de Barcelona, un fet que contribueix a la seva vulnerabilitat. L’aïllament físic d’aquest barri muntanyós ha estat històricament un obstacle per al seu desenvolupament, però en els últims mesos, aquesta característica ha esdevingut encara més problemàtica a causa de la proliferació de robatoris de coure, un material valuós en el mercat negre que ha convertit el cablejat elèctric en un blanc constant per als lladres.

El robatori de cable de coure no és un problema nou, però la seva intensitat ha augmentat dramàticament en els últims mesos. Segons Valeria Ortiz, presidenta de l’Associació de Veïns de Torre Baró, “abans, els talls de llum eren esporàdics, potser un o dos cops l’any. Ara, en canvi, la situació s’ha tornat insostenible. Hi ha setmanes en què ens quedem sense llum diverses vegades, i el pitjor de tot és que els lladres no esperen ni tan sols que el cable s’hagi reposat completament per tornar a robar-lo”.

Els perills d’una foscor constant

La falta d’il·luminació als carrers de Torre Baró representa un perill real i present per als seus residents. Aquest barri, amb els seus carrers estrets i sense voreres, es converteix en un autèntic repte per a la circulació de vehicles i vianants quan la llum falla. “Som un barri muntanyós, les nostres carreteres són estretes i sinuoses, i sense llum, moure’s per aquí es converteix en una veritable odissea”, explica Luis, un veí afectat per la situació.

Aquesta foscor també representa un risc afegit per a la seguretat dels veïns, especialment durant la nit. El fet d’estar situat a prop de Collserola fa que la fauna local, com senglars, guineus i altres animals salvatges, sovint es deixi veure pels carrers del barri. Loli, una altra veïna, relata amb preocupació com la manca de llum ha transformat les seves nits en una font de temor constant. “Quan surto de l’estació a la nit, mai sé què em trobaré pel camí. A més dels animals, hi ha altres perills que poden aparèixer en la foscor, i això crea un ambient d’inseguretat que no és just per a ningú”.

Una comunitat en lluita

Els residents de Torre Baró no s’han quedat de braços plegats davant aquesta situació. L’Associació de Veïns del barri ha estat molt activa, presentant denúncies i reclamacions constants a l’Ajuntament de Barcelona i a la companyia elèctrica Endesa. No obstant això, la resposta de les autoritats ha estat, en el millor dels casos, insuficient.

Ortiz explica que, malgrat les promeses fetes per l’Ajuntament, la realitat és que els robatoris continuen produint-se amb una freqüència alarmant. “L’Ajuntament diu que està treballant en el problema, però la veritat és que seguim patint talls de llum gairebé cada setmana. Hi ha moments en què sembla que els lladres només esperin que el cable sigui reposat per tornar-lo a robar. Necessitem una solució definitiva, i no només pedaços temporals”.

Una de les demandes més insistents per part de la comunitat és el soterrament del cablejat elèctric. “Hem demanat des de fa anys que els cables es soterrin, ja que això faria molt més difícil que els robessin”, diu Ortiz. Tanmateix, aquesta solució ha estat objecte d’un estira-i-arronsa burocràtic entre l’Ajuntament i Endesa, amb ambdues parts defugint responsabilitats.

Luis, un altre veí, no entén per què aquesta solució no s’ha implementat encara. “Soterrar els cables no és tan complicat. En altres carrers del barri on s’ha fet, els robatoris han desaparegut. Però aquí sembla que ningú tingui pressa per solucionar un problema que afecta directament la nostra seguretat i qualitat de vida”.

Conseqüències a llarg termini

Els efectes dels robatoris de coure van molt més enllà dels talls de llum temporals. La interrupció constant del subministrament elèctric té un impacte significatiu en la vida quotidiana dels residents. Les famílies han d’adaptar les seves rutines a la imprevisibilitat dels talls de llum, i moltes vegades això significa renunciar a activitats bàsiques o quedar-se tancats a casa després de la posta de sol.

A més, la situació també té repercussions econòmiques per a l’Ajuntament, que es veu obligat a reposar el cablejat amb una freqüència inassumible a llarg termini. “Cada vegada que ens roben el cable, s’ha de gastar diners públics per reposar-lo. Això és un malbaratament de recursos que podria evitar-se si es prenguessin mesures més efectives”, lamenta Ortiz.

Aquest malbaratament també s’estén als treballadors encarregats de reposar el cablejat. Segons Luis, “els treballadors han de venir diversos dies seguits perquè moltes vegades els lladres s’emporten més cable del que deixen instal·lat. És una situació completament insostenible, i fa que ens preguntem per què no es prenen mesures més dràstiques per frenar aquest tipus de delictes”.

Un barri oblidat per la gran ciutat

El sentiment d’abandonament és palpable entre els veïns de Torre Baró. Aquest barri, que històricament ha estat marginat per la resta de la ciutat, es troba ara en una lluita per la seva pròpia supervivència. Malgrat les múltiples queixes i denúncies presentades, els residents senten que les seves demandes cauen en l’oblit. “Som un barri petit, i sembla que això fa que les nostres necessitats siguin menys importants per a les autoritats”, afirma Loli amb resignació.

Aquest sentiment d’abandonament no és nou per a Torre Baró. De fet, la història del barri és una història de lluita constant per obtenir els serveis bàsics que en altres zones de Barcelona es donen per fets. L’exemple més famós d’aquesta lluita és el segrest d’un autobús el 1978, una acció desesperada que els veïns van dur a terme per exigir millores en el transport públic. Aquesta acció va ser un moment clau en la història del barri, però també va posar de manifest la distància entre Torre Baró i la resta de la ciutat.

Avui, aquesta distància continua sent una realitat palpable. Malgrat els esforços del moviment veïnal, Torre Baró continua sent un dels barris més oblidats de Barcelona. Els robatoris de coure són només l’últim capítol d’una història de desatenció i marginalització que sembla no tenir fi.

Possibles solucions i el futur de Torre Baró

Davant d’aquesta situació, els residents de Torre Baró continuen exigint solucions reals i efectives. A més del soterrament del cablejat, una altra de les demandes del moviment veïnal és l’increment del patrullatge policial i la instal·lació de càmeres de seguretat en les zones més afectades. “Si en altres parts de la ciutat es poden instal·lar càmeres de seguretat, no entenc per què aquí no es fa el mateix”, planteja Ortiz.

Els veïns també reclamen una major implicació per part de les institucions per resoldre els problemes estructurals que afecten el barri. “Necessitem que l’Ajuntament i Endesa col·laborin per trobar una solució definitiva. No podem seguir vivint amb la por constant de quedar-nos sense llum cada setmana”, exigeix Ortiz.

Malgrat els reptes, els residents de Torre Baró es mantenen ferms en la seva lluita per millorar les condicions del seu barri. La seva determinació és un reflex de la fortalesa d’una comunitat que, tot i estar sovint oblidada, no es resigna a viure en la foscor. La

seva lluita no és només per l’enllumenat públic, sinó també per la dignitat i la seguretat que qualsevol barri de Barcelona hauria de tenir garantides.

Un crit d’auxili que no pot ser ignorat

El cas de Torre Baró és un recordatori de les desigualtats que persisteixen dins de la mateixa ciutat. Barcelona, coneguda mundialment per la seva bellesa i la seva qualitat de vida, amaga en els seus racons més allunyats històries de lluita i de resistència com la de Torre Baró. Aquest barri, amb la seva població reduïda però combativa, continua alçant la veu contra l’oblit i la marginalització.

El futur de Torre Baró depèn en gran mesura de la capacitat de les autoritats de reconèixer i atendre les necessitats dels seus residents. Això requereix no només mesures immediates per frenar els robatoris de cable de coure, sinó també una visió a llarg termini que inclogui la millora de les infraestructures i l’augment de la seguretat al barri.

Els veïns de Torre Baró, com ho han fet al llarg de la seva història, seguiran lluitant per un futur millor. Però aquesta vegada, esperen no haver de fer-ho sols. El seu crit d’auxili no pot ser ignorat, i la gran ciutat ha de reparar en els desvelos d’aquest barri que, tot i la seva foscor, brilla amb la llum de la seva resistència i determinació.