Ahir va començar oficialment la Copa Amèrica de Vela a Barcelona, una competició que ha situat la ciutat al centre de l’atenció internacional. Aquest esdeveniment, amb un llarg llegat que data de mitjans del segle XIX, és molt més que una simple competició esportiva: és una plataforma per a la innovació tecnològica, la projecció cultural i l’intercanvi global. Barcelona, amb el seu ric patrimoni marítim i el seu entorn costaner privilegiat, sembla l’escenari perfecte per acollir aquesta prestigiosa regata. No obstant això, darrere de l’entusiasme inicial i les promeses d’impacte positiu per a la ciutat, s’han aixecat veus crítiques que posen en dubte la sostenibilitat de l’esdeveniment i alerten sobre les seves possibles conseqüències mediambientals i socials.

El contracte signat entre la Fundació Capital Nàutica, l’organisme que representa l’organització de la regata, i la Unió Temporal d’Empreses (UTE), formada per Focus, Lavínia, Igor i Flock, inclou un apartat específic dedicat a la sostenibilitat. Aquest apartat, però, ocupa només dues pàgines de les 190 que té el document contractual, un fet que ha generat suspicàcies entre els crítics. Segons aquest contracte, l’organització ha previst una sèrie de mesures per minimitzar o compensar l’impacte ambiental de l’esdeveniment. Entre aquestes mesures, destaca la decisió de no utilitzar focs artificials, habituals en esdeveniments d’aquesta envergadura, amb l’argument que tenen un alt impacte mediambiental. A més, l’organització s’ha compromès a compensar les emissions generades durant la cerimònia d’inauguració i els desplaçaments dels assistents a través d’una contribució econòmica destinada a un projecte de restauració de praderies de posidònia a la costa catalana.

Tanmateix, des del moment en què aquestes mesures es van fer públiques, han estat objecte de fortes crítiques per part de diversos col·lectius i plataformes ecologistes, que consideren que es tracta d’una maniobra de rentat verd, o “greenwashing”, destinada a millorar la imatge pública de l’esdeveniment sense abordar de manera efectiva els seus impactes negatius. La plataforma No a la Copa Amèrica, un moviment format per veïns i entitats preocupades per l’impacte de la regata, ha estat especialment vocal en les seves crítiques. Ahir, coincidint amb l’inici de la competició, els membres d’aquesta plataforma van tornar a denunciar les accions proposades per l’organització com a insuficients i van advertir sobre les conseqüències reals que tindrà la Copa Amèrica sobre la ciutat i el seu entorn natural.

Esther Jorquera, veïna de la Barceloneta i portaveu de la plataforma, ha estat una de les veus més crítiques amb l’esdeveniment. Segons Jorquera, “tenen una campanya de ‘greenwashing’ claríssima. Tot el seguici de vaixells que naveguen al voltant dels velers de la competició funcionaran amb gasoil. Encara és més evident la mentida si li sumem les emissions dels dos milions i mig de persones que vindran a veure la regata, que es mouran amb transport privat i la majoria amb avió des dels Estats Units. La Copa Amèrica és de tot menys respectuosa amb el medi ambient”. Les seves paraules posen el focus en dos aspectes clau del debat: d’una banda, l’ús de combustibles fòssils, especialment gasoil, per a l’operativa dels vaixells que segueixen la competició, i de l’altra, l’impacte ambiental associat a l’afluència massiva de visitants, molts dels quals arribaran en avió, un dels mitjans de transport més contaminants.

Aquestes crítiques, però, no són únicament una reacció emocional dels veïns afectats. Són també el reflex d’una preocupació generalitzada entre els experts en medi ambient i els col·lectius ecologistes. Laia Serra, portaveu d’Ecologistes en Acció, ha expressat la seva preocupació pel model de compensació d’emissions proposat per l’organització de la Copa Amèrica. Per a Serra, “el que no s’ha de fer és incrementar les emissions i provocar destrosses al medi marí, hem de decréixer i no pas dedicar-nos a posar pedaços”. La seva crítica se centra en la idea que les compensacions, tot i ser una iniciativa positiva en si mateixa, no són suficients per revertir els danys causats per un esdeveniment d’aquesta magnitud. Segons Serra, el veritable compromís amb la sostenibilitat implicaria evitar directament l’augment d’emissions i danys ambientals, en lloc de compensar-los després.

Els dubtes sobre la sostenibilitat de la Copa Amèrica es fan encara més evidents quan es consideren els detalls concrets del pressupost de l’esdeveniment. Tant en el pressupost de la cerimònia d’inauguració com en el del conjunt de la competició, s’hi inclouen partides específiques per a la compra de gasoil. Aquest combustible serà utilitzat per alimentar els generadors elèctrics instal·lats al recinte de la Copa Amèrica, una realitat que els veïns de Barcelona poden constatar diàriament en veure els camions cisterna de Repsol que arriben als molls del Dipòsit i d’Espanya del Port Vell per proveir aquests generadors. El consum massiu de gasoil, que es calcula en desenes de milers de litres, contrasta fortament amb el discurs oficial de sostenibilitat i redueix la credibilitat de les promeses fetes per l’organització.

Davant d’aquesta situació, la Fundació Barcelona Capital Nàutica ha defensat les seves accions, afirmant que s’estan prenent mesures concretes per reduir les emissions associades a la Copa Amèrica. Una de les iniciatives destacades és la promoció de l’ús de transport públic i altres mitjans de transport sostenibles, com la bicicleta, per accedir a la cerimònia d’inauguració i a les diferents proves de la competició. L’organització ha previst comunicar aquestes opcions de manera proactiva a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials. No obstant això, aquesta iniciativa, que podria semblar positiva a primera vista, es veu desmentida per un altre fenomen que ha sorgit recentment a la ciutat: l’augment de botigues de lloguer de vehicles esportius de gamma alta, com Ferrari, Porsche i Lamborghini, que han proliferat al perímetre de la competició. Aquestes botigues ofereixen als visitants l’oportunitat de conduir aquests cotxes pels carrers de Barcelona a canvi d’una tarifa que pot arribar als 790 euros per dues hores, després d’haver dipositat una fiança de 7.000 euros.

Aquest fenomen ha provocat una gran indignació entre els veïns de Barcelona, especialment els del barri de la Barceloneta, que veuen com els carrers de la seva ciutat es converteixen en un circuit per a multimilionaris que utilitzen aquests vehicles de luxe per exhibir-se. Esther Jorquera no amaga la seva frustració: “Estàvem acostumats al turisme, però el perfil dels que estan arribant amb la Copa Amèrica és diferent. Multimilionaris que fan servir el nostre barri com un aparador on fer-se fotos i accelerar amb els seus cotxassos de pijos”. Aquestes paraules reflecteixen no només la preocupació per l’impacte ambiental de l’esdeveniment, sinó també per la transformació social i cultural que la Copa Amèrica està generant en alguns barris de la ciutat.

El debat sobre la Copa Amèrica de Vela posa en relleu una tensió cada vegada més present a Barcelona i altres ciutats que acullen grans esdeveniments internacionals: com equilibrar la necessitat de projectar-se al món amb el deure de preservar el medi ambient i la qualitat de vida dels seus habitants. En aquest cas, malgrat les promeses de sostenibilitat fetes per l’organització, són molts els que dubten que l’impacte real de l’esdeveniment es pugui compensar de manera efectiva. L’organització ha insistit que la Copa Amèrica suposarà un impuls econòmic i turístic per a Barcelona, generant llocs de treball i atraient inversions. Però aquests beneficis econòmics es veuen contraposats amb els costos mediambientals i socials que molts veïns i col·lectius consideren inassumibles.

A mesura que la competició avanci, serà clau observar com es desenvolupen les mesures de sostenibilitat anunciades per l’organització i si aquestes aconsegueixen mitigar l’impacte de l’esdeveniment. Les protest

es i les mobilitzacions dels col·lectius ecologistes i dels veïns opositors probablement continuaran, intentant pressionar l’organització perquè adopti mesures més contundents per protegir el medi ambient i respectar la vida de la comunitat local.

El llegat de la Copa Amèrica de Vela a Barcelona, doncs, no es limitarà als resultats esportius ni als rècords que es puguin assolir al mar. Aquesta competició, que ha atret l’atenció mundial, serà també recordada per les discussions que ha generat sobre sostenibilitat, responsabilitat social i el futur de les grans ciutats en un món que cada vegada més exigeix un compromís real amb la preservació del planeta. El desenllaç d’aquest debat, i de la Copa Amèrica en si mateixa, marcarà un precedent per a futures edicions d’aquest esdeveniment i per a altres grans esdeveniments internacionals que es celebrin a Barcelona i arreu del món.