---

El futbol al barri de la Guineueta va començar a prendre forma de manera organitzada l’any 1961, quan un grup d’amics va fundar l’Agrupació Deportiva Guineueta. Tres anys més tard, el 1964, va sorgir la Societat Recreativa Atlético Guineueta, la qual va iniciar una sana rivalitat local que va impulsar la popularitat del futbol a la zona. Aquests dos equips no només van fomentar l’amor per l’esport, sinó que van aconseguir que el nom de Guineueta comencés a ressonar en l’àmbit futbolístic de Barcelona.

El juny de 1974, aquestes dues entitats, amb una visió de futur i un esperit de col·laboració, van decidir unir-se per crear la Unió Deportiva Guineueta. Durant 19 anys, aquesta unió va ser sinònim d’orgull per a la comunitat, portant el nom del barri arreu de Catalunya.

El creixement i l’evolució del futbol base a la Guineueta van continuar sota el Patronat d’Escoles Cívic Esportives, que se centrava en la formació de joves futbolistes. El juny de 1993, en un moviment estratègic i visionari, la Unió Deportiva Guineueta i el Patronat es van unificar per donar lloc a l’actual Club Escola Esportiva Guineueta.

Aquesta nova etapa no només es va centrar en el futbol, sinó també en l’educació i formació esportiva integral dels nens i nenes del barri. Avui, el Club Escola Esportiva Guineueta compta amb 41 equips, destacant-se com l’única escola de futbol femení a Nou Barris, amb 17 equips que demostren el compromís del club amb la inclusió i el desenvolupament de l’esport en totes les seves formes.

Un Partit Ple d’Obstacles: L’Emoció i la Passió des de la Grada

L’últim partit disputat al nostre estadi va ser un veritable repte, no només per als jugadors, sinó també per als aficionats que, des d’una grada completament plena, van seguir amb atenció cada minut del partit. Des del primer moment, va quedar clar que no seria una tarda senzilla. Els imprevistos van començar a aparèixer fins i tot abans del xiulet inicial, marcant un encontre que seria recordat per la seva intensitat i les dificultats que es van haver de superar al terreny de joc.

Els Primers Obstacles: La Falta de Pilotes

Un dels primers problemes que va sorgir va ser la falta de pilotes, un fet que sembla trivial, però que pot desestabilitzar el ritme de qualsevol partit. Cada vegada que la pilota sortia del camp, es notava la incomoditat a l’ambient. Els minuts semblaven eterns mentre els jugadors, l’àrbitre i fins i tot els recollidors de pilotes buscaven l’esfèric pels voltants. Aquesta situació va interrompre el flux natural del joc i va començar a generar un nerviosisme palpable tant al camp com a les grades.

Tot i aquest inconvenient, els jugadors van mantenir la concentració. La falta de pilotes, tot i ser problemàtica, no va ser suficient per apagar la intensitat amb què ambdós equips van afrontar el partit. Va ser evident que, malgrat les interrupcions, hi havia un desig comú de donar el millor de si i de superar les adversitats que es presentaven.

La Tensió al Camp: Faltes i Joc Dur

A mesura que avançava el partit, la tensió va anar en augment. Les faltes entre jugadors es van multiplicar, i amb elles, l’ambient a l’estadi es va anar escalfant. Cada infracció era un recordatori de quant estava en joc. Els enfrontaments entre jugadors eren constants, i l’àrbitre es va veure obligat a intervenir en nombroses ocasions per calmar els ànims. Aquestes interrupcions, sumades a les anteriors, van contribuir a fer que l’encontre es tornés encara més complicat.

El joc dur va començar a ser la tònica del partit. Les entrades fortes i les disputes per la pilota van afegir una capa extra de dificultat a un partit que ja de per si era complicat. Tot i així, no tot va ser negatiu. Aquesta intensitat, tot i que a estones semblava desbordar-se, també va mostrar el caràcter competitiu i la determinació dels jugadors, que en cap moment van donar una pilota per perduda. Cada falta, cada xoc, reflectia el desig d’ambdós equips per imposar-se, deixant clar que, malgrat tot, la passió pel futbol estava més viva que mai.

El Públic: L’Ànima del Partit

Tot i que el partit va estar ple d’obstacles, no es pot subestimar el paper de l’afició en aquest escenari. Des d’una grada plena, els aficionats no van deixar d’animar el seu equip, creant un ambient electrificant que, en molts moments, es va convertir en el veritable motor de l’encontre. Cada jugada, cada falta, cada recuperació de la pilota, era acompanyada per un murmuri o un crit que ressonava a tot l’estadi.

El públic, malgrat les dificultats que marcaven el desenvolupament del partit, va demostrar una vegada més per què és considerat el “jugador número 12”. El seu suport incondicional no només va motivar els jugadors a seguir endavant malgrat els imprevistos, sinó que també va aconseguir transformar el que podria haver estat un dia complicat en una veritable festa del futbol. La grada, amb el seu entusiasme i la seva passió, va ser el contrapès perfecte a les adversitats que es vivien al camp, convertint l’encontre en una experiència compartida i profundament emocional.

Un Encontre per al Record

Al final, el que podria haver estat un partit per oblidar, es va convertir en un encontre memorable, no per la seva qualitat tècnica, sinó per la lluita, la dedicació i l’emoció que es va viure tant al camp com a les grades. Malgrat els imprevistos i les faltes, el partit va deixar un bon regust, demostrant que el futbol és molt més que un simple esport; és una passió compartida, una lluita constant i, sobretot, una experiència que uneix jugadors i aficionats.

Aquest encontre serà recordat no pels gols o per les jugades brillants, sinó per la capacitat de tots els involucrats per sobreposar-se a les adversitats. Al futbol, com a la vida, els desafiaments són sempre presents, però és precisament en aquests moments on es demostra la veritable fortalesa i el caràcter d’un equip, d’una afició i d’un barri que viu i respira futbol.

Així, aquest partit, ple d’obstacles, quedarà a la memòria de tots aquells que el van viure com un testimoni de la passió i la perseverança que caracteritzen l’esport rei. Des de la grada plena fins al camp de joc, tots els presents van compartir una tarda que, tot i ser difícil, va ser indubtablement especial i emocionant.