La serra de Collserola, un dels pulmons verds més importants de la regió metropolitana de Barcelona, s’enfronta des de fa dècades a un problema greu: els abocadors il·legals. Aquesta situació, que combina la degradació ambiental amb la desídia institucional, ha generat una resposta contundent per part de veïns i entitats locals, que han decidit organitzar-se sota la plataforma “Collserola sense abocadors”.

Els abocadors il·legals a Collserola no són un fenomen recent. Molts d’ells daten dels anys 60, quan el creixement urbanístic descontrolat i la manca de regulacions mediambientals van convertir zones del parc en punts de descàrrega de residus d’obres, hospitals i altres activitats. En aquests espais es poden trobar des de runa i uralita fins a vehicles desballestats, rajoles hidràuliques i fins i tot ampolles medicinals dels anys 50. Aquesta acumulació de deixalles no només contamina el sòl i les aigües freàtiques, sinó que també afecta la fauna i augmenta el risc d’incendis forestal

Segons dades del Consorci del Parc Natural de Collserola, només l’any 2023 s’han retirat 27,8 tones de residus en tasques de neteja extraordinària, incloent-hi runa, amiant i pneumàtics. Tot i aquests esforços, el problema persisteix, especialment en zones històriques com les Roquetes i Canyelles.

Davant d’aquesta situació, diverses entitats veïnals i ecologistes han decidit prendre les regnes per denunciar l’estat del parc i exigir solucions. La plataforma “Collserola sense abocadors” ha identificat fins ara 17 punts negres només al districte de Nou Barris. Aquests punts han estat documentats en un dossier que es va presentar recentment al Consell de Districte, amb l’objectiu de pressionar les institucions perquè actuïn.

Una de les iniciatives més destacades d’aquesta campanya és la creació d’un mapa dels abocadors il·legals. Aquest mapa no només serveix per visibilitzar el problema, sinó també per evidenciar la manca d’actuació per part de les administracions durant dècades. “Convivim amb desenes d’abocadors irregulars que hi ha a les portes de casa nostra”, explica Iván Patrici Navarro Arquillo, membre actiu de la plataforma. “És una realitat que tothom coneix però que ningú havia abordat fins ara amb aquesta contundència”.

La plataforma no es limita a demanar la neteja dels abocadors. També planteja un pla integral que inclogui la participació veïnal i la contractació de persones del barri en situació d’atur per dur a terme aquestes tasques. “No volem que aquesta neteja es converteixi en una excusa per gentrificar el barri, com ha passat en altres zones de la ciutat”, adverteix Odette Viñas Gomis, del grup excursionista Casal 3 Voltes Rebel.

Entre les propostes hi ha la creació d’espais útils per a la comunitat, com horts urbans, zones de passeig i tallafocs ben dissenyats que protegeixin els habitatges propers al parc. L’objectiu és transformar els abocadors en zones de transició entre la ciutat i la natura, mantenint un equilibri entre activitats culturals i naturals.

Tot i les promeses inicials per part del regidor Xavier Marcé d’assumir la neteja dels abocadors, les entitats veïnals denuncien una manca de coordinació i acció real. “Primer negaven l’existència dels abocadors; després ens van demanar que els notifiquéssim on eren”, lamenta Iván Patrici. Aquesta situació ha generat desconfiança entre els activistes, que temen que les institucions no estiguin prioritzant adequadament aquest problema.

El Consorci del Parc Natural de Collserola, per la seva banda, assegura que destina anualment més de 200.000 euros a tasques de neteja i retirada de residus. No obstant això, reconeixen que molts dels abocadors històrics continuen sense ser detectats ni gestionats adequadament.

La campanya “Collserola sense abocadors” no només busca netejar el parc, sinó també canviar la percepció i el tractament institucional cap a aquestes zones perifèriques. “La perifèria ha rebut un tracte aporofòbic durant dècades”, denuncia la plataforma en el seu manifest. “Mentre es promouen zones verdes al centre de la ciutat, els barris com Nou Barris continuen patint les conseqüències d’una desídia institucional crònica”.

Aquesta iniciativa s’emmarca en una llarga tradició de lluites veïnals per dignificar el territori. Des dels anys 80, amb les acampades populars i l’ocupació de la planta asfàltica a Roquetes, fins a les accions actuals, els veïns han demostrat una gran consciència ecologista i un compromís ferm amb la millora del seu entorn.

Collserola és molt més que un espai natural; és també un reflex de les desigualtats socials i territorials que existeixen a Barcelona. La lluita per eliminar els abocadors il·legals és una oportunitat per revertir dècades de negligència i construir un futur més just i sostenible per als barris que envolten el parc.

La plataforma “Collserola sense abocadors” continua treballant per aconseguir aquest objectiu, amb l’esperança que les institucions finalment assumeixin la seva responsabilitat i actuïn amb determinació. Mentrestant, els veïns segueixen explorant el parc amb motxilles i bastons, no només per denunciar el problema, sinó també per reivindicar un territori que és seu i que mereix ser cuidat i respectat.