El barri de Torre Baró va viure una nit màgica i plena d’emoció que quedarà gravada a la memòria de tots els seus veïns. El Centre Obert, un espai que sovint acull activitats comunitàries, es va convertir en el centre neuràlgic d’una vetllada especial: la retransmissió dels Premis Goya. I no era per menys, ja que la pel·lícula El 47, profundament vinculada al barri, arribava a la gala amb 14 nominacions.

La nit no va decebre. Amb cinc estatuetes, incloent-hi la de millor pel·lícula, El 47 es va convertir en el gran triomfador de la nit. Dirigida per Marcel Barrena, la pel·lícula narra la història de Manolo Vital i la seva lluita per defensar la dignitat de Torre Baró. Però el que fa especial aquest film és el seu arrelament al barri: molts veïns van participar-hi com a figurants i fins i tot van aportar vivències personals que han donat autenticitat al relat.

Juan Manuel Romero, conegut al barri com a Roper un dels testimonis reals del segrest d’un autobús que inspira part de la trama, va compartir l’impacte que li va generar veure la seva història a la gran pantalla: “És increïble veure com el que vam viure aquí arriba tan lluny. És com si el nostre petit racó del món ara fos conegut per tothom”.

La gala també va donar moments per a l’orgull col·lectiu, com quan Salva Reina, qui interpreta Felipín, un personatge entranyable i icònic, es va endur el Goya a millor actor de repartiment. En el seu discurs, Reina va dedicar el premi a Torre Baró, fent esclatar una ovació al Centre Obert, on desenes de veïns seguien el directe amb entusiasme. “Aquest premi és per vosaltres”, va dir emocionat, i les seves paraules van ressonar com un homenatge a tot el barri.

Però no tot van ser premis i celebracions. La presidenta de l’Associació de Veïns, Valeria Ortiz, va aprofitar l’atenció mediàtica per recordar que, malgrat l’alegria de la nit, Torre Baró encara enfronta reptes diaris: “Avui gairebé ens quedem sense llum abans de la gala. Aquesta és la nostra realitat. La lluita pels serveis bàsics continua sent una prioritat”.

Tot i això, l’ambient al Centre Obert era càlid i festiu. Amb menjar casolà sobre les taules i una pantalla que projectava cada moment de la gala, els veïns van transformar l’espai en un cinema improvisat. Cada vegada que El 47 guanyava un premi, les celebracions eren eufòriques: crits d’alegria, abraçades i fins i tot cava descorxat per brindar per l’èxit.

El moment culminant va arribar quan El 47 va ser proclamada millor pel·lícula. L’eufòria es va desbordar i el Centre Obert es va convertir en un autèntic escenari de festa. Però més enllà dels guardons, aquesta nit va significar molt més per als veïns del barri. Daniela, una jove que va participar com a figurant en el film, ho va resumir perfectament: “Aquest projecte ens ha unit d’una manera especial. Ara som més comunitat que mai”.

Amb cinc Goyas sota el braç i un sentiment de germanor reforçat, Torre Baró ha demostrat que és molt més que un barri: és un lloc ple d’històries, lluites i somnis compartits. Aquesta nit no només ha estat una celebració del cinema, sinó també una reivindicació del poder de les persones quan s’uneixen per fer sentir la seva veu. I si alguna cosa ha quedat clara és que Torre Baró continuarà lluitant pel seu futur amb la mateixa passió amb què van viure aquesta nit inoblidable.