Al noubarrienc hem entrevistat l’alcalde Jaume Collboni per parlar de seguretat, habitatge, joventut, mobilitat i serveis públics a Nou Barris. Malauradament, les seves respostes deixen més ombres que llums i confirmen el que molts veïns sospiten: molt discurs i poca solució real.

Quines iniciatives es duran a terme per potenciar la seguretat als barris de Nou Barris?

Alcalde Jaume Collboni:

“La seguretat és una prioritat per aquest govern municipal, i per això aquest darrer any hem reforçat la presència de la Guardia Urbana amb un increment de 133 agents a tota la ciutat, la qual cosa suposa que actualment tenim més de 3.400 efectius al carrer, que és el nombre màxim de la história del cos policial. A Nou Barris, hem desplegat dispositius específics per abordar les problemàtiques concretes de cada barri. Per exemple, durant la revetlla de Sant Joan, vam implementar un dispositiu extraordinari al Turó de la Peira i a Ciutat Meridiana, que va permetre evitar els actes incívics que es repetien en anys anteriors. També hem impulsat la Campanya de Soroll d’Estiu…”

Collboni presumeix de xifres globals, però a Nou Barris la inseguretat continua sent una realitat quotidiana. Més agents no vol dir més seguretat real, i fer campanyes de soroll no resol problemes estructurals com els narcopisos o els conflictes veïnals.

Com pensa el consistori afrontar la problemàtica de l’habitatge a Nou Barris?

Alcalde Jaume Collboni:

“Estem limitant el preu dels lloguers tal com preveu la nova Llei d’Habitatge… Una altra mesura important que hem pres és la decisió de no concedir noves llicències per a habitatges d’ús turístic i no renovar les existents…”

Collboni ven com un gran èxit una reducció del lloguer del 6,4%, però a Nou Barris molts veïns ja no poden pagar ni la meitat del sou per viure sota un sostre. Prometre que en 2028 no hi haurà pisos turístics és mirar massa lluny: els desnonaments passen avui, no d’aquí a tres anys.

Quines són les prioritats de l’Ajuntament per a la joventut de Nou Barris?

Alcalde Jaume Collboni:

“La nostra prioritat és que la gent jove tingui les màximes oportunitats… hem fet una aposta molt important per la formació digital i en noves tecnologies…”

Mentre parla de “formació digital” al Parc Tecnològic, molts joves de Nou Barris no poden pagar un pis, ni tenen feina estable. L’alcalde evita parlar de precarietat laboral o d’un pla real per crear ocupació juvenil de qualitat. La bretxa entre el seu discurs i la realitat és enorme.

Quan està previst el soterrament total de la línia de ferrocarril a Torre Baró?

Alcalde Jaume Collboni:

“Aquest govern ha estat el primer en situar el soterrament de les línies aèries de Torre Baró com una prioritat… estem treballant per obtenir el finançament necessari…”

Una altra promesa sense calendari. El “prioritari” de Collboni no té cap data concreta, i mentre tant els veïns continuen patint el soroll, les vibracions i l’aïllament. El bus a demanda tampoc funciona: ell mateix reconeix que hi ha incidències.

Quines mesures pensa prendre l’Ajuntament per millorar les instal·lacions del Casal de Gent Gran de Trinitat Nova?

Alcalde Jaume Collboni:

“Som conscients que l’espai actual és insuficient i que cal millorar-ne les instal·lacions. Per aquest motiu, estem buscant nous espais disponibles…”

“Buscant nous espais disponibles”. Una resposta buida per a un problema urgent. Mentrestant, la gent gran continua amb un casal petit i sense lavabos adaptats.

Per què vol tancar totes les associacions cannàbiques de Barcelona?

Alcalde Jaume Collboni:

“Hem iniciat un procés de control i regulació… s’han dut a terme inspeccions… en aquests casos, s’han aplicat sancions i tancaments temporals…”

Collboni es refugia en les sentències judicials, però la seva resposta no aclareix res: prefereix que el cànnabis es vengui al carrer o vol una regulació clara i segura? Avui només veiem tancaments, però cap proposta alternativa.

Conclusió

Les respostes de Jaume Collboni mostren un govern que parla molt de futur però actua poc en el present. Nou Barris necessita solucions reals: més habitatge assequible ja, seguretat efectiva als carrers, serveis dignes per a la gent gran i oportunitats laborals per als joves. El que tenim, de moment, són promeses vagues i excuses.