El projecte que l’Ajuntament de Barcelona presenta com una iniciativa per “fomentar l’autoestima i el sentiment de pertinença dels veïns i veïnes de Nou Barris” ha generat una forta polèmica entre el veïnat. Sota el nom oficial d’Art Urbà per a les veïnes, el regidor de Cultura i Indústries Creatives i també responsable del districte, Xavier Marcé, ha impulsat una sèrie d’intervencions artístiques al carrer que, segons ha admès el mateix Ajuntament, tenen com a objectiu també atreure turisme al districte.

Segons fonts municipals, el projecte —que ja s’ha començat a instal·lar en diversos punts del districte— ha tingut una inversió pública d’aproximadament un milió d’euros, destinada principalment a pintar murs, col·locar escultures i instal·lar obres lumíniques. Tot plegat, sense haver comptat amb un procés real de participació ciutadana ni amb el consens del teixit associatiu del barri.

Diversos veïns i entitats denuncien que la iniciativa no respon a les necessitats reals del districte, sinó que pretén projectar una imatge més atractiva de Nou Barris per afavorir la seva promoció turística.

El projecte, que en la comunicació oficial s’ha batejat com a “laboratori d’art urbà”, compta amb la participació d’artistes locals i internacionals, però no inclou pràcticament cap proposta sorgida de col·lectius veïnals o entitats del barri. Això ha alimentat la percepció que es tracta d’una operació estètica amb poc arrelament social.

Diverses entitats denuncien que, mentre es destinen grans quantitats de diners a embellir els murs, molts equipaments públics i socials continuen infrafinançats, i els problemes estructurals —com l’habitatge, l’atur o la manca d’espais comunitaris— queden en segon pla.

“Ens parlen d’art, però el que volem és que ens escoltin. No volem turistes, volem dignitat”.

El projecte, segons fonts municipals, s’allargarà fins al desembre, però el malestar veïnal ja ha començat a fer-se sentir. Alguns col·lectius estudien organitzar accions simbòliques per denunciar la manca de participació i la “mercantilització cultural” d’un districte que, segons diuen, “no vol ser un decorat urbà, sinó un espai viu i comunitari”.