La Prosperitat va demostrar una vegada més que sap celebrar-ho tot —i riure’s de tot— amb una nova edició del Sant Xibeco i Santa Quinta, la festa més irreverent i estimada del barri. Durant tres dies, els carrers es van omplir de veïns i veïnes disposats a “reçar” als ja mítics sants populars, entre brindis simbòlics, música i molt d’humor de proximitat.

El dijous va començar amb el tradicional bingo musical al Casal de Barri, un clàssic que va reunir gent de totes les edats, disposades a cantar, riure i celebrar el tret de sortida de la festa. Divendres, el protagonisme va ser per la Capella al Casal de Joves, seguida de concerts on la Salsa Punk Orkestra i PD Medias de Recambio van fer ballar tothom fins ben entrada la nit.

Durant l’actuació de Salsa Punk Orkestra hi va haver alguns malentesos. Un d’ells va involucrar en Bicicleto, un veí molt compromès amb el barri, a qui li va caure malament una cançó del grup, amb un estribillo que sonava “sarry sarry sarry…” i que feia referència a l’ETA. En Bicicleto va comentar que “no sabien què cantaven” i, al cap d’una estona, el cantant va saltar de l’escenari per ridiculitzar-lo, dient que “no volien pendejos a l’esdeveniment”. Mentrestant, una noia del públic es va encarar amb Bicicleto, l’empenyia i li cridava. A partir d’aquell moment, el cantant va continuar provocant-lo durant tota l’actuació. Tot i això, la confrontació va ser lleu i no va anar a més.

El dissabte va arribar el gran moment: la baixada del Sant i el pregó, un dels instants més esperats i emblemàtics. La cercavila, acompanyada per la banda Patilla, va recórrer el barri fent parada als espais més estimats —La Torrada, Peques, El Refugi, Bendito Problema, La Churre i el Casal de Barri— convertint-los en petits temples de festa i germanor.

Ja a la plaça de les treballadores de la Harry Walker, la música va continuar amb els concerts d’Axirirpunk, Herederos del Taxi i Las Randompero, que van tornar a demostrar que el Sant Xibeco no és només una festa, sinó un punt de trobada comunitari on tothom hi té cabuda.

Enguany, com sempre, es va recordar que la festa només és possible si tothom s’hi sent segura i còmoda. El lema “No es toleren actituds de merda” va tornar a ser present per garantir un espai lliure de comportaments masclistes, agressius o irrespectuosos.

Una edició més que ja queda per al record i confirma que la Prospe continua sent un barri que sap celebrar, compartir i sobretot, riure plegades. Sant Xibeco 2025 ja és història… però la llegenda continua.