Una ordre de desnonament per a demà, 27 de novembre, amenaça la Wendy, les seves dues filles i els seus animals, exposant la crisi d’habitatge i la manca de sensibilitat social al cor de la Ciutat Comtal.

La proximitat de les festivitats nadalenques no ha aconseguit mitigar l’implacable aplicació de la llei del mercat immobiliari a Barcelona. La situació de la Wendy, mare de dues filles, s’ha convertit en el símbol de la fragilitat habitacional que colpeja la classe treballadora. El seu esforç personal per ajudar els més vulnerables en entitats com la Xarxa de Suport de Roquetes i el Centre Cívic Ton i Guida contrasta dolorosament amb la indefensió que ara pateix. L’ordre de desallotjament, fixada per a demà, la situa a ella i a la seva família, inclosos els seus animals, en una situació d’extrema vulnerabilitat social.

L’Habitatge com a Actiu Especulatiu i l’Expulsió Social

El drama de la Wendy no és un incident aïllat, sinó la manifestació d’una política d’habitatge fallida, on l’accés a un sostre s’ha subordinat al benefici econòmic de grans corporacions. La figura central en aquesta crisi són els Fons Voltor; entitats d’inversió que han capitalitzat la feblesa del mercat per adquirir carteres d’immobles amb l’objectiu exclusiu de maximitzar la rendibilitat.

El seu modus operandi és ben conegut a Barcelona:

• Acumulació i Buïdatge: Compra massiva de blocs d’habitatges (en ocasions a entitats financeres rescatades amb diners públics).
• Increment Desmesurat de la Renda: En finalitzar els contractes de lloguer, s’imposen increments que superen amb escreix la capacitat adquisitiva dels llogaters locals (s’han documentat pujades que superen el 100% de la renda anterior).
• Generació de Pobresa i Expulsió: La negació de la renovació o les exigències econòmiques inassumibles forcen la sortida dels residents, alliberant els immobles per al lloguer de luxe o turístic.

Barcelona ha vist com el preu mitjà del lloguer arriba a xifres històriques, mentre l’oferta d’habitatge assequible es contrau, evidenciant que el mercat, desregulat, actua com un mecanisme d’expulsió social.

La Paradoxa de la Solidaritat i la Intervenció Urgent

És especialment dolorós que aquest atac es dirigeixi contra una persona que ha dedicat la seva vida a mitigar les conseqüències de la desigualtat social. El desnonament de la Wendy és un acte que no només castiga una família, sinó que ignora la tasca social que ella ha dut a terme a la seva comunitat. A més, la situació dels seus animals afegeix una capa de complexitat ètica i social a la ja greu emergència.

Des d’una perspectiva progressista, és imperatiu que les administracions públiques assumeixin el lideratge per revertir aquesta dinàmica:

• Regulació Efectiva i Permanent del Lloguer: Establir límits reals i vinculants a les rendes per protegir els llogaters.
• Mobilització d’Habitatge Buit de Grans Tenedors: Implementar mecanismes de fiscalitat o expropiació temporal d’ús per obligar aquests fons a posar els seus immobles buits en lloguer social.
• Reforç del Parc d’Habitatge Públic: Accelerar la construcció i adquisició d’habitatge públic per garantir el dret fonamental consagrat a la Constitució.

El Nadal no ha de ser un moment per a la indiferència, sinó un punt d’inflexió per exigir polítiques que posin al davant la vida digna de les persones, com la Wendy i les seves filles, per sobre de la voracitat del benefici financer.