Espanya renuncia a participar a l’Eurovisió 2026 després de la decisió de la UER sobre Israel

Espanya renuncia a participar a l’Eurovisió 2026 després de la decisió de la UER sobre Israel
2–3 minuts

Ginebra / Madrid, 4 de desembre de 2025 — La radiotelevisió pública espanyola RTVE ha anunciat que Espanya no participarà ni emetrà el Festival d’Eurovisió 2026, convocat a Viena, després que la Unió Europea de Radiodifusió (UER / EBU) aprovés que Israel estigués present a la pròxima edició. La decisió s’ha fet pública després de la 95a Assemblea General de la UER celebrada a Ginebra. 

Segons el comunicat oficial de RTVE, el Consell d’Administració ja havia acordat a mitjans de setembre que la cadena s’abstindria de participar si Israel figurava finalment entre els participants; la confirmació de la permanència de la cadena israeliana KAN al concurs ha motivat ara l’aplicació d’aquell acord. RTVE ha justificat la seva retirada denunciant que les mesures adoptades per la UER són “insuficients” i que la decisió incrementa la desconfiança envers l’organització del certamen. 

Reaccions i context polític i institucional

El vot de la UER va coincidir amb peticions prèvies d’algunes cadenes i governs per ajornar o suspendre la participació d’Israel a causa de la crisi humanitària a Gaza. En els dies anteriors, RTVE havia sol·licitat una votació específica i secreta sobre la participació de la KAN, petició que, segons fonts del mitjà, la presidència de la UER va denegar. Aquesta negativa va ser un argument central en la crítica de RTVE a la gestió del procés. 

No és un cas aïllat: altres cadenes nacionals també han anunciat decisions semblants en protesta. Irlanda, els Països Baixos i Eslovènia són alguns dels països que han comunicat que tampoc enviaran representació el 2026, i la notícia ha obert un debat ampli tant a Europa com dins del món musical sobre la politització d’un festival que tradicionalment ha reivindicat ser apolític. 

Opinions del sector cultural i dels artistes

L’anunci ha provocat una reacció immediata entre artistes, exrepresentants i professionals del sector. Figures amb trajectòria a Eurovisió han manifestat suports i crítiques diverses: algunes veus celebren la postura com una mostra de coherència ètica, mentre que altres lamenten la pèrdua d’un espai de visibilitat cultural per a artistes i compositors. Un exemple recollit aquests dies és el comentari del guanyador eurovisiu Salvador Sobral, que ha expressat suport a la decisió de retirar-se com a forma de protesta humanitària. 

Què significa per al públic i per a RTVE?

La retirada implica que Espanya no tindrà representant a Viena i que RTVE no emetrà el festival, fet que té implicacions tant per a l’audiència —que deixa de poder veure la selecció espanyola en directe per la cadena pública— com per als professionals que participen en els processos de selecció com Operación Triunfo. Segons diverses cròniques, la decisió es va comunicar recentment també a participants de programes musicals que tradicionalment aspiren a representar el país, generant sorprenentment reaccions dins d’espais que habitualment mantenen distància respecte a l’actualitat política. 

Perspectives i preguntes obertes

La retirada d’Espanya obre diverses incògnites: com reaccionarà la UER a la pèrdua dels anomenats «Big Five» (o almenys d’un d’ells), quina repercussió tindrà en les negociacions internacionals sobre el festival i quines alternatives buscaran els artistes i la indústria musical espanyola per preservar la visibilitat internacional que Eurovisió aporta. També queda per veure si la decisió serà temporal (lligada al context actual) o si marcarà un abans i un després en la participació d’Espanya en esdeveniments internacionals organitzats per la UER. 

Deixa un comentari