La setmana passada es van tallar els arbres de l’entorn de la Torre del Rellotge de Trinitat Nova, i amb ells ha caigut també una part important de la memòria i la lluita veïnal del barri. Tot l’esforç sostingut durant mesos per la comunitat del carrer Palamós ha quedat en no-res per una decisió executada per l’Ajuntament just abans d’una reunió clau on s’havien de debatre possibles alternatives.

Els veïns i veïnes del carrer Palamós (50-72) feia temps que reclamaven explicacions a Parcs i Jardins sobre la voluntat de substituir uns pins sans, de més de 60-65 anys, que formen part del patrimoni natural i emocional del barri. Es tracta d’arbres consolidats, que generaven ombra, regulaven la temperatura, acollien biodiversitat i configuraven un espai verd madur. La proposta municipal plantejava replantar una nova zona verda que no farà ombratge fins d’aquí a molts anys, amb menys capacitat ecològica i amb majors necessitats de reg.

Aquest espai no és qualsevol racó del barri. Va ser l’epicentre de la vida comunitària de Trinitat Nova. Allà s’hi trobava la històrica Torre del Rellotge, ja enderrocada amb el compromís del Districte de fer-ne una rèplica. També formen part d’aquest entorn elements simbòlics com el Xalet, el Pont dels 3 Ulls i la pineda ara desapareguda. La sensació veïnal és clara: es perden referents identitaris sense que es compleixin els compromisos adquirits.

La plataforma veïnal havia estat treballant propostes concretes per compatibilitzar la construcció d’un nou edifici d’habitatge públic —al qual donen suport— amb la preservació dels arbres i la reconstrucció de la Torre del Rellotge al seu emplaçament original. La seva petició era moure lleugerament la planificació del nou edifici, una modificació mínima que permetria salvar la pineda, garantir el pati que necessita l’escola bressol i recuperar la torre històrica. Tres reivindicacions que, segons les entitats, es podien conjugar amb voluntat política i diàleg real.

Fins i tot el dia abans de l’actuació, representants veïnals van visitar els arbres amb tècnics i responsables de l’obra per estudiar la possibilitat de salvar-ne almenys dos. Però la intenció de la plataforma era clara: salvar-los tots. L’endemà, però, els arbres ja no hi eren.

Per a molts residents, la tala precipitada ha estat viscuda com un cop dur i una mostra de manca d’escolta institucional. Denuncien que el projecte s’ha impulsat sense atendre almenys tres de les reivindicacions veïnals fonamentals i reclamen que es deixi de banda la política d’aparador i es prioritzi una acció comunitària consensuada amb les entitats i el veïnat de Trinitat Nova.

Malgrat el desànim, la comunitat assegura que continuarà exigint respostes i responsabilitats. Perquè preservar la història, el patrimoni i els espais verds del barri no és només una qüestió urbanística: és una qüestió de dignitat col·lectiva.